La igualtat és, i serà sempre, un dels elements bàsics de qualsevol democràcia. En les últimes decàdes s’han fet avenços molt importants en aquesta matèria a nivell polític, cultural i social. No obstant això, la realitat ens demostra que inclús a les societats més avançades persisteixen encara algunes discriminacions per raó de sexe, orientació sexual, origen racial o ètnic, edat, discapacitat, o qualsevol altra circumstància personal o social.

En aquest article en particular ens centrarem en l’igualtat de gènere a la URV, una igualtat que, -si és compleix- implica que homes i dones han de rebre els mateixos drets, beneficis, igualtat d’oportunitats, les mateixes sentències i esser tractats amb el mateix respecte en tots els aspectes de la vida quotidiana.

Abans de començar però, posem-hi una mica de context. La igualtat de gènere és un valor que, des de fa molts anys, les universitats incorporen en la seva estructura i funcionament com un objectiu propi i que han de projectar a la societat que les envolta. En aquest sentit, la modificació de la Llei orgànica d’universitats aprovada al març de 2007 i la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre les dones i els homes (LOIEMH) han sentat les bases pel desenvolupament de polítiques de gènere en el si de les Universitats. Amb l’arribada dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), aquesta igualtat efectiva té, a més a més, un “deadline” (una data límit) per aconseguir aquest objectiu, que s’ha fixat per l’any 2030.

A nivell estratègic, la URV fa anys que es va fer seu aquest objectiu. Elabora Plans d’igualtat i fa el seguiment dels seus indicadors. Adicionalment, es va dotar d’una unitat específica per aquestes qüestions, l’observatori de la igualtat.

Des de la vessant sindical s’han fet també grans esforços mitjançant el foment de polítiques adreçades a l’eliminació de qualsevol mena de discriminació contra les dones i a l’eradicació dels diferents tipus de violència i assatjament sexual.

Però, en quina situació ens trobem realment? Existeix a dia d’avui una igualtat efectiva entre homes i dones a la URV?

Anàlisi de la situació actual

El passat 28 d’octubre del 2020 es va presentar al Consell de Govern de la URV l’informe anual de Dones i Homes. D’aquest informe podem extreure algunes evidències quantitatives que ens ajudaran a visualitzar com ens trobem en aquest moment. En concret, podriem destacar les següents:

Aspectes de millora

  • Entre el professorat permanent amb dedicació a temps complet la proporció de dones catedràtiques d’universitat (CU) respecte al total de dones és de 1 CU per cada 6,5 dones. Mentre que en el cas dels homes aquesta relació és de 1 CU per cada 3 homes. Dins del cos de CU, menys del 30% són dones.
  • En l’àmbit de recerca, només 1 de cada 3 dones dirigeixen grups de recerca, projectes d’investigació, o tesis. És un dels àmbits on la situació no ha millorat sustancialment amb el pas dels anys.

  • A la branca d’Enginyeria i Arquitectura només el 19% del professorat són dones.

  • Únicament un 17% de les persones investides com a doctor/a honoris causa per la URV són dones.

Fites assolides

  • Per primer cop a la seva història, al maig del 2018 la URV va escollir a una dona (la Dra. María José Figueras Salvat) com a Rectora, el seu màxim representant. Trencant així un dels principals sotres de vidre.

  • L’equip de direcció és paritàri, amb un 47% de dones. I tant la secretària general com la gerent són també càrrecs ocupats per dones.

  • Els equips deganals (53% de dones) i les direccions i secretaries dels departaments (41% de dones) són pràcticament paritaris també.

  • Pel que fa a la trajectòria professional, les categories inicials i algunes intermitges de la carrera acadèmica (lectors i agregats) ja presenten una major proporció de dones (58% i 51% respectivament). Entre TUs i CEUs la presència de dones també ha crescut fins a situar-se actualment per sobre del 41%.
  • Les dades no mostren l’existència d’un sostre de vidre en el cas del PAS. El 53% del personal eventual és dona, així com el 60% del personal del grup 1 (laboral) i del grup A1 (funcionari). Pel que fa als règims jurídics, el PAS funcionari concentra un 83% de dones mentre que el PAS laboral és més paritàri (53% de dones).

  • A la URV les dades mostren una major presència de dones en tots els col·lectius (51% en PDI, 68% en PAS i 58% en estudiants). Un 4% més de dones si ho comparem amb la mitjana dels sistemes universitaris públics Espanyol i Català.

Conclusions

L’evolució dels principals indicadors demostra que amb el pas dels anys i l’esforç de tothom s’han anat reduïnt progressivament les disigualtats entre homes i dones a la URV. Podem constatar doncs que anem en la bona direcció.

Pel que fa als diferents col·lectius, tant els estudiants com el PAS han assolit un bon nivell d’igualtat, i és en el col·lectiu de PDI on trobem cert marge de millora. En els propers anys s’haurien d’anar igualant progressivament els desequilibris existents a mesura que les noves generacions vagin accedint a places de catedràtic d’universitat. Caldrà vetllar per a què això sigui així.

Paral·lelament, creiem que cal fomentar:

  • La incorporació de les dones als àmbits on la seva presència tradicionalment no ha estat gaire elevada
  • La participació i el lideratge de les dones en la recerca universitaria
  • Els reconeixements institucionals (honoris, etc.) a les dones

Més enllà de l’anàlisi quantitatiu d’aquest informe, i malgrat tota la feina que s’ha fet al llarg dels anys, s’ha de dir que encara molts patrons i comportaments masclistes continuen vius actualment. Cal continuar treballant doncs per eradicar-lo completament de la nostra institució, tenint en compte també totes aquelles formes de masclisme més subtils que estan normalitzades socialment i també dins de la URV.