M
és d’una dècada després de la crisi econòmica i financera del 2008, hem aconseguit que aquest mes de novembre del 2021 es faci efectiu a les nostres nòmines l’última de les pagues extra que vam deixar de percebre els anys 2012, 2013 i 2014.
Un cop assolida aquesta fita, cal fer balanç d’aquest període per saber en quin punt ens trobem en relació a al nostre poder adquisitiu.
Uns temps difícils: Les grans retallades
Sens dubte, el període entre el 2010 i el 2014 va ser el més dur de tota la crisi per la Universitat Rovira i Virgili. Tot i les nombroses mobilitzacions, vagues i manifestacions, els empleats públics vam haver de patir les conseqüències de la mala gestió del sector financer d’aquest país així com dels partits polítics.
Si! Vam haver de col·laborar i posar l’espatlla, assumint un conjunt de retallades que han fet molt de mal, no només als treballadors i treballadores, sinó també a la qualitat del servei que com a Universitat estem oferint a la societat. Algunes d’aquestes retallades, continuen encara vigents a dia d’avui.
Menys sou per la mateixa (o més) feina
La crisi va repercutir amb cert retard al sector públic, els seus efectes es van començar a notar amb intensitat l’any 2010 amb una retallada del 5% de mitjana al sou dels treballadors i treballadores públics. A continuació va venir una congelació salarial que va durar ni més ni menys que 5 anys, a la que es va haver de sumar la supressió d’una paga extra. Aquesta supressió va estar vigent durant els anys 2012, 2013 i 2014 i és equivalent a una retallada addicional de més del 7% del salari.
Les retallades que no es veuen
Els governs, per tal de donar compliment als compromisos amb Europa en la reducció del deute públic, van incrementar el cost que havia de suportar l’alumnat per estudiar a la URV (les taxes universitàries). Als treballadors, a banda de les reduccions de sou, van aprofitar també per aplicar-nos una sèrie de retallades addicionals que poc tenien a veure amb l’equilibri pressupostari i la contenció de la despesa (objectiu principal d’aquell període), com ara la reducció dels dies d’afers propis o les ampliacions de jornada a 37,5h.
D’altra banda, alguns beneficis socials com les aportacions als plans de pensions, o l’ajut social, es van esfumar d’un dia per l’altre. Fins i tot van acabar amb els beneficis per a empleats (a cost zero) com eren l’educació universitària gratuïta per treballadors/es i familiars de fins a 1r grau.
Destrossant la Universitat pública
Les limitacions pressupostàries al capítol 1 (personal) així com la taxa de reposició imposada per la Generalitat són algunes de les retallades que menys es visibilitzen però que més mal han fet a la nostra institució en el llarg termini. Han tingut conseqüències estructurals a la plantilla de la URV limitant, tant el creixement com el relleu generacional. Mesures que han estat aplicades fins i tot en situacions de superàvit pressupostari…
El resultat de tot això és que s’han creat greus desequilibris intergeneracionals i s’ha instaurat la precarització en el si de la Universitat. Molts companys i companyes no han pogut disposar ni tan sols d’una certa estabilitat laboral, ni han tingut la possibilitat de fer carrera professional a la URV.
Una lenta recuperació
La recuperació econòmica en termes de PIB (Producte Interior Brut) va començar l’any 2014 amb un creixement interanual de l’ 1,4% a Espanya. El següent any, el 2015, el país ja creixia al 3,8% i fins l’inici de la pandèmia de la COVID-19 s’ha continuat amb el creixement econòmic de manera sostinguda any rere any amb taxes de creixement anuals d’entre el 2 i el 3%. Gràcies a la pressió exercida per CCOO i els companys i companyes de la resta de sindicats, vam aconseguir que es repercutís també, part d’aquest creixement, en els salaris dels empleats i empleades.
La lluita pel retorn de les pagues extra
Des del 2015 hem començat a recuperar lentament el nostre poder adquisitiu, començant pel retorn parcial de la paga extra arrabassada el 2012 que no vam recuperar completament fins al 2018, aquesta paga es va retornar lentament, en un total de 4 fraccionaments els anys 2015 (24,04%), 2016 (20,77%), 2017 (34,42%) i 2018 (20,77%). El retorn de la paga extra del 2013 el vam poder recuperar més ràpidament, en 2 anys, el 2019 (40%) i el 2020 (60% restant). Per últim, tot just ara, a finals de 2021 recuperem íntegrament (el 100%) la paga que ens van arrabassar el 2014.
Recuperant els increments salarials
No va ser fins l’any 2016 que vam començar a veure increments salarials modestos. En el nostre cas, tant el 2016 com el 2017 es va incrementar el salari dels treballadors i treballadores en un 1% cada any. L’any 2018 vam obtenir un increment lleugerament superior, de l’ 1,5% del gener al juny i de l’ 1,75% del juliol al desembre, el qual es va aconseguir incrementar linealment en un 0,2%, gràcies als fons addicionals. L’any 2019 vam percebre un increment del 2,5%, el 2020 un 2% i finalment aquest 2021 un 0,9%.
El retorn a les 35 hores i la rebaixa de les taxes universitaries als estudiants
Per últim, el curs 2020-21 el govern de la Generalitat va rebaixar un 30% les taxes universitaries pels estudiants. I en el cas dels treballadors i treballadores de les Universitats, després d’anys de lluita sindical, aquest mateix 2021 hem recuperat finalment també la jornada laboral de 35 hores setmanals.
Vist això, en quina situació ens trobem?
Font: Elaboració pròpia. Les dades de l’IPC s’han extret de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). No s’ha tingut en compte el creixement vegetatiu (antiguitat i carrera professional) a la sèrie del salari.
De cara a analitzar correctament la situació, cal comparar l’evolució dels salaris amb la de l’IPC (Índex de Preus al Consum).
Tal i com es pot apreciar a la figura superior, el preu dels productes i serveis ha seguit la seva pròpia evolució, totalment deslligada dels salaris en el període de les retallades i això ha causat que tot i els increments salarials i el retorn de les pagues extra arrabassades, amb el nostre sou d’avui puguem adquirir menys productes i serveis que fa una dècada.
L’any 2019 vam recuperar el nivell salarial que teniem el 2009!
Des del gener de 2009 fins a dia d’avui l’IPC s’ha incrementat en un 18,7%, mentre que el nostre sou (sense comptar el retorn de les pagues extra), només ho ha fet lleugerament per sobre del 3,4%.
Val a dir que si tenim en compte el retorn de les pagues extra, el nostre poder adquisitiu s’ha apropat més a l’IPC, especialment aquests darrers anys 2020 i 2021, però es tracta d’una situació “fictícia” provocada pel retorn de les pagues extra. Es a partir de l’any 2022, quan ja no hi haurà més pagues extra que tornar, que notarem més aquests efectes. De fet, si suposem el mateix increment salarial que al 2021 (+0.9%), l’any 2022 els salaris només s’hauran incrementat lleugerament per sobre del 4,4% des de 2009, mentre que l’IPC ho haurà fet probablement entorn al 20%.
La inflació: L’amenaça més imminent
Per fer front a la pandèmia de la COVID-19 els governs de tot el món a través dels seus bancs centrals han “imprès” grans quantitats de moneda que han introduït en l’economia mundial. L’increment de la quantitat de diner en circulació, si es realitza de manera intensa en un curt període de temps, és un dels factors que generalment provoquen inflació. Si a tot això se li suma la conjuntura geopolítica actual amb l’increment del preu de l’energia (combustibles fòssils) i la contracció de l’oferta de bens i serveis derivada de l’escassetat de matèries primes als mercats mundials tenim l’escenari perfecte perquè es produeixi una elevada inflació durant els propers mesos o anys.
Aquesta amenaça pot minvar encara més el nostre poder adquisitiu, es per això que des de CCOO-URV creiem que és urgent aconseguir vincular com a mínim el sou dels treballadors públics a l’IPC i seguir lluitant per aconseguir els increments salarials que ens corresponen.
