El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha dictat sentència sobre la demanda del 4t any del personal investigador, i ha declarat que no procedeix un conflicte col·lectiu per considerar que la interpretació del que disposa l’EPIF en tractar-se d’una llei d’àmbit estatal.

CCOO vam defensar des de bon començament que no cal interpretació de l’EPIF, el que cal és aplicar-ho a tots els contractes que compleixen les condicions establertes, i per això no vam compartir els diferents posicionaments per interposar un conflicte col·lectiu d’interpretació. Així, com hem informat en diferents ocasions, si les universitats no procedeixen a fer les corresponents renovacions, cal fer una denuncia individual per acomiadament improcedent.

Volem compartir amb tu la nostra estratègia processal al procediment judicial que acumulava les demandes 39/2019 i 44/2019, sobre la interpretació de l’aplicació de l’EPIF, per deixar clar el nostre posicionament, malgrat la campanya difamatòria d’un altre sindicat.

Concretament, s’havia de resoldre si la interpretació de l’EPIF portava a concloure que el personal investigador en formació té dret a la renovació automàtica del seu contracte per un 4t any si obtenien un informe favorable. Com ha sigut sempre la nostra posició, defensem la pròrroga automàtica del 4t any. De fet, en l’acte de conciliació realitzat el 3 de desembre de 2019 davant l’Autoritat Laboral de Catalunya, i tal com consta en l’acta, vam manifestar.

“CCOO s’oposa a la demanda de les Universitats pels motius següents:

  • Demanem l’aplicació íntegra de l’EPIF, inclosa la renovació del 4t any
  • D’acord amb l’article 6, les renovacions “són automàtiques”, excepte “informe desfavorable de evaluación”, o que “no continúe desarrollando las actividades objeto del mismo”
  • Les Universitats fan una argumentació desagregada dels diferents temes, però l’EPIF és un tot, especialment l’article 6.”

La judicialització de la interpretació de l’EPIF per part de les universitats per dilatar l’acord i la solució al problema provocava que aquest procediment judicial no es resolgués en un període mínim de tres-quatre anys (comptant amb els recursos judicials contra les sentències que es poguessin dictar tant en el TSJ de Catalunya com en el Tribunal Suprem).

Aquesta estratègia de les universitats, injusta i completament rebutjable, condemnava a la inacció de les organitzacions sindicals a la espera d’una sentència que podia no ser favorable. La nostra posició al judici s’explica per aquesta raó: necessitem una solució ja i no al 2022!

Per això, finalitzant el procediment judicial, és l’hora de l’aplicació de l´EPIF i exigim a les universitats les pròrrogues de tots els contractes predoctorals que compleixen les condicions previstes a la llei.

Com a mesures immediates per facilitar el finançament de les renovacions del 4t any, a banda d’exigir a la Generalitat les dotacions necessàries, CCOO proposem que entre els criteris per al repartiment dels fons addicionals de 2019 i 2020 corresponent al PDI, es concreti a cada universitat una part específica per a finançar les renovacions. Així mateix exigim que es destinin la part necessària dels recursos addicionals anunciats pel Ministeri d’Universitats en el context de crisi per completar el finançament del 4t any.

Per tot això, exigim:

  • la convocatòria de la Mesa d’Universitats per acordar el destí dels fons addicionals
  • la convocatòria de l’Espai de Diàleg i Negociació amb el Departament per negociar el destí dels recursos addicionals del Ministeri

No estem disposats a romandre a l’espera de què l’actitud dilatòria de les universitats continuï deixant sense contracte als i a les predoctorals, mentre continuen treballant “gratis”. Per tant, si les universitats persisteixen en la seva actitud caldrà valora mesures de pressió i mobilització unitàries per exigir les pròrrogues del 4t any.